dimecres, 29 de desembre del 2010

BONES FESTES I BON ANY

Ja hem passat el 2010 i encaminem el 2011, amb l'inici d'any començem altre cop les feines del camp i del nostre jardí. Penseu que durant l'hivern és quan tindrem més temps lliure per deixar reposar la terra però no deixeu pujar molt les males herbes. Doncs, ens donaran feina d'aquí un parell de mesos.
BON ANY 2011!
www.transporterra.com

dijous, 4 de novembre del 2010

Canviar les pedres del jardí?


Moltes vegades ens hem plantejat canviar les gravilles i les pedretes que tenim en el jardí. Però un dels principals problemes que tenim és la feinada que suposa recollir-les i escampar de noves.
www.transporterra.com tenim un servei de recollida de pedres i li escampem les noves, demani'ns sense cap compromis pressupost a www.transporterra.com.
Recordi que a la nostra botiga on-line podrà trobar una gran varietat de graves pel jardí per tots els preus.

divendres, 15 d’octubre del 2010

El canvi climàtic i els aliments

Entrevista trobada a la blog de http://adrianaortemberg.blogspot.com/
En una publicación francesa leí un reportaje muy interesante sobre el efecto invernadero y su relación con la alimentación. El entrevistado es Claude Aubert, ingeniero agrónomo pionero de la agricultura biológica.
Aquí transcribo algunas partes sobresalientes que nos llevan a la reflexión.

¿Cómo justifica su increíble anuncio hecho dentro del marco del Coloquio Internacional "Agricultura biológica y cambio climático" acerca de que la alimentación produce tres veces más gas con efecto invernadero que el automóvil?

Cuando se habla de gas con efecto invernadero uno enseguida piensa en el gas carbónoc (CO2) emitido por la combustión del petróleo, por el gas natural y por el carbón, pero se olvida que otros dos gases como el metano (CH4) y el óxido nitroso (N2O) que son emitidos principalmente por la agricultura masiva contribuyen más de una cuarta parte a efecto invernadero. Si se añade el gas carbónico emitido por los tractores y por la fabricación de abonos químicos, se puede comprobar que la agricultura es la responsable de aproximadamente el 24% de las emisiones, es decir dos veces más que los coches particulares. Si además añadimos las emisiones de CO2 desde la salida del producto del campo hasta nuestros platos, significa añadir otro 10% del total de las emisiones. (...) Sin olvidar además las emisiones de CO2 de nuestros coches para ir al supermercado.

¿Y Como se puede reducir concretamente ese impacto ecológico a partir de nuestros platos?
Lo primero es reducir nuestro consumo de carne, particularmente de buey, ternera y cordero. Estos animales son rumiantes y tienen el hábito de eructar grandes cantidades de metano, un gas que a cantidades iguales contribuye 25 veces más al efecto invernadero que el CO2.(....) Además es importante dejar de consumir alimentos que han debido de recorrer miles de kilómetros en camión o avión.
(...) Por otro lado los animales transforman las proteínas vegetales en proteínas animales, pero con un rendimiento muy variable de una especie a otra: malo para los rumiantes, mediocre para el cerdo y mejor para las aves. Esto significa que para fabricar 1 kg de proteína bajo la forma de carne comestible, un buey debe ingerir de 10 a 11 kg de proteínas vegetales; los cerdos necesitan de 7 a 8 kg y la aves sólo 2 kg. En t´´erminos de energía el rendimiento es aún peor: un buey debe consumir 34 calorías para producir 1 bajo la forma de carne comestible, el cerdo 21 y el pollo 14. A esto hay que añadir-no olvidar- las emisiones gas metano de los rumiantes

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Comprar llenya?


Ara s'acosta l'hivern i hem d'estar preparats per si arriben les nevades inesperades i els primers freds durant la tardor.
Recordeu que podeu comprar la llenya en saques de metre cúbic a la nostra botiga virtual a www.transporterra.com i els hi servim ràpidament.

PROMOCIONS DE LLENYA A DOMICILIA AMB CAMIÓ GRUA!!!!!

UN BON ENCOIXINAMENT

Un bon encoixinament o mulching té que ser lleuger i permeable per permetre el pas del aigua i l’aire, però suficientment dens per inhibir el creixement de les males herbes.
El més interessant dels encoixinats orgànics és que augmenten els nutrients al sol. El jaç protector o encoixinament orgànic és l’aplicació sobre el sol d’una capa de matèria orgànica sense fermentar, però que anirà compostant-se a mida que passi el temps i aportant nutrients al sol.
Encara no esta demostrat perquè els encoixinaments orgànics ajuden a que les plantes creixin més i més sanes. Es creu que es degut a que redueix l’estrès dels vegetals a nivell hídric i de temperatures, per tant el viure fortes i sanes les fa més resistents als atacs de fongs i insectes.
Animeu-vos, aprovar-los les mateixes fulles triturades amb el tallagespa és un molt bon material per començar. Altres materials orgànics que podem utilitzar són derivats del paper o de tipus vegetal com son: escorça de pins, encenalls o triturat de poda, palla, closques de fruits secs, entre altres.
Informació publicada al blog: http://unjardipermenjarsel.blogspot.com

diumenge, 26 de setembre del 2010

LLENYA PER L'HIVERN

Aquest any pots comprar la teva llenya per la llar de foc a www.transporterra.com , la teva botiga de llenya per internet.
Tenim llenya d’alzina ideal per mantenir bona temperatura i caliu a la vostra llar, i també tenim llenya barrejada de pi, faig, castanyer, ... de ràpida combustió.
Només heu de visitar-nos a la nostra botiga i fer la comanda.

dijous, 16 de setembre del 2010

L’encoixinament o jaç protector, en anglès mulching


L’encoixinament o jaç protector, en anglès mulching és la coberta del sol amb material orgànic o inorgànic per protegir-lo dels canvis de temperatura, retenir l’ humitat a la terra, controlar les males herbes, prevenir l’erosió i millorar el sol, ajudar a créixer plantes sanes, si és orgànic aporta nutrients, és beneficiós per el medi ambient i és atractiu.


A la foto anterior, veieu la part esquerra del camí esta encoixinat i la banda dreta esta sense encoixinament.
Si voleu començar aprovar els encoixinaments, recordeu que poden ser orgànics: palla, fulles, restes de gespa, restes de poda triturada, escorça de pi o altres arbres, derivats de paper o compost entre d’altres.
O també poden ser inorgànics: graves de totes mides i colors, sorra, materials ceràmics, geotextils o plastic negre entre d’altres.
A continuació us expliquem els encoixinats inorgànics que a diferencia dels orgànics, aquests no aporten nutrients.
Les seves principals característiques son: retenir l’ humitat al terra, controlar les males herbes i prevenir l’erosió.
A les següents fotos: veieu el sol abans de estendre la malla antigerminant, amb la malla antigerminant i els resultats desprès de retirar la malla antigerminant.


Com podeu veure els encoixinaments inorgànics son molt útils al hort per el control de les males herbes, cal utilitzar la malla antigerminat que és porosa i permet l’intercanviï de gasos com l’oxigen i l’ humitat del sol. El plàstic negre va molt bé per desinfectar el sol mitjançant la solarització.
Els encoixinaments inorgànics poden ser:
naturals: derivats de paper, malles de juta o fibres de coco;
sintètics: geotèxtils o plàstic;
minerals: graves o marmolina de totes mides i colors, triturat ceràmic o pedres de riu.
Segons l’aplicació utilitzarem un tipus o dos d’encoixinament. Per exemple: en un camí de pas si volem controlar al màxim les herbes podem posar plàstic negra o geotèxtils apropiats i a sobre un tipus de grava o pedretes. Altre exemple: en una zona arbustiva que volem aprofitar la pluja i ens cal regar, podem aplicar directament el encoixinament inorgànic com triturat ceràmic o utilitzar marerials permeables al aire i aigua comson les malles antigerminants o altres geotèxtils i a sobre l’encoixinament mineral.

Un bon encoixinament orgànic o mulching té que ser lleuger i permeable per permetre el pas del aigua i l’aire, però suficientment dens per inhibir el creixement de les males herbes.
A la foto veiem l’aplicació de jaç protector (palla), sobre el sol net d’herbes.
El més interessant dels encoixinats orgànics és que augmenten els nutrients al sol. El jaç protector o encoixinament orgànic és l’aplicació sobre el sol d’una capa de matèria orgànica sense fermentar, però que anirà compostant-se a mida que passi el temps i aportant nutrients al sol.
Encara no esta demostrat perquè els encoixinaments orgànics ajuden a que les plantes creixin més i més sanes. Es creu que es degut a que redueix l’estrès dels vegetals a nivell hídric i de temperatures, per tant el viure fortes i sanes les fa més resistents als atacs de fongs i insectes.
Animeu-vos, aprovar-los les mateixes fulles triturades amb el tallagespa és un molt bon material per començar. Altres materials orgànics que podem utilitzar són derivats del paper o de tipus vegetal com son: escorça de pins, encenalls o triturat de poda, palla, closques de fruits secs, entre altres.
Article extret de la web www.jardinerianatural.org

dimecres, 1 de setembre del 2010

Tortugues Africanes


Ja fa més d’un any hem creat un terrari per dues tortugues africanes, típiques de climes més calorosos que el nostre. Això ens ha obligat ha crear un espaí on la temperatura diürna i nocturna durant l ’hivern no baixi més de 18 graus. El terrari té uns 10 metres quadrats i hem utilitzat pedres velles per crear els seus amagatalls, i travesses de tren per construir un recinte amb bombetes de escalfo, juntament amb un florescent infraroig per simular el dia de la nit a durant les estacions que les tenim dins.
Com a substrat hem utilitza’t sauló sense garbellar adquirit a Transporterra.com.
Per menjar els hi donem carbassó, enciam, escarola, males herbes, figues de moro, qualsevol cosa que sigui de color verd de fer se la mengen.

dijous, 5 d’agost del 2010

TRAVESSES ECOLÒGIQUES



Després de molts anys d'aprofitar les antigues travesses de tren, les administracions s'adonaren que els productes utilitzats per la conservació d'aquestes eren perjudicials per la salut si es mantenien contactes excessius per aquest motiu actualment no es poden aplicar en espais públic. Aleshores els professionals de la jardineria van treballar per trobar una travessa substitutòria. Per això, apareix les travesses de pi tractades amb productes innocus per la salut. Ara aquestes travesses les podem trobar a internet a la botiga de www.transporterra.com.

dijous, 29 de juliol del 2010

Passar de M2 a M3

Quan volem posar grava o terres al nostre jardí un dels problemes que tenim al sol•licitar la comanda és la quantitat de metres cúbic que necessitem per omplir els metres quadrats.
www.Transporterra.com et facilitem la feina i et presentem la fórmula que heu d'aplicar.

En una superfície de 100 m2 hi volem escampar gravilla amb un gruix de 5 cm damunt d'una malla antiherba:

110 m2 x 0,05 m de gruix = 5 mts 3

Si cada saca té aproximadament 1 metre cúbic, aleshores necessitaríem 5 saques per omplir el nostre jardí de 100 metres quadrats.

dimecres, 21 de juliol del 2010

LA BOTIGA DE LLENYA I ADOBS VIRTUAL


Entra a transporterra.com i visita la botiga on-line amb material pel teu jardí.

dissabte, 26 de juny del 2010

LA CIRERA D'EN ROCA

El cirerer d'en Roca és la varietat més típica d'Arenys de Munt.
Les cireres d'en Roca són un conreu típic de tot el terme d'Arenys de Munt.
Fou introduït a finals del segle XIX per dos germans que es deien Roca de cognom. El seu ofici era el de minaire i estaven llargues temporades treballant lluny del poble. En una d'aquestes, van portar esqueixos (eixerns, en diem a Arenys de Munt) d'un cirerer situat en el pati d'una masia de l'Empordà i els van empeltar en un de bord. Quan l'arbre va llevar, la qualitat del fruit era superior a la de les classes que es plantaven habitualment. A base d'empelts, aquest conreu es va escampar per tot el poble i, com que aquesta classe ningú no la coneixia, li van dir cirera d'en Roca, en honor als seus introductors.

dimarts, 15 de juny del 2010

Les cireres d'Arenys de Munt

El cirerer d'en Roca és la varietat més típica d'Arenys de Munt.
Les cireres d'en Roca són un conreu típic de tot el terme d'Arenys de Munt.
Fou introduït a finals del segle XIX per dos germans que es deien Roca de cognom. El seu ofici era el de minaire i estaven llargues temporades treballant lluny del poble. En una d'aquestes, van portar esqueixos (eixerns, en diem a Arenys de Munt) d'un cirerer situat en el pati d'una masia de l'Empordà i els van empeltar en un de bord. Quan l'arbre va llevar, la qualitat del fruit era superior a la de les classes que es plantaven habitualment. A base d'empelts, aquest conreu es va escampar per tot el poble i, com que aquesta classe ningú no la coneixia, li van dir cirera d'en Roca, en honor als seus introductors.

diumenge, 6 de juny del 2010

EL MES DE JUNY


Durant aquest mes hem de fer:
- Continuar lluitant contra les males herbes.
- Les branques de les plantes que s’enfilen s’han de fixar a les estructures.
- S’ha de començar a regar en horari on el sol no pugui cremar les plantes.
- La gespa s’ha de fertilitzar abans que arribin les fortes hores de calor.
Curiositat del mes de Juny:
- En poques setmanes els capgrossos seran granotes. Penseu que mengen sense para tota mena de larves de mosques i mosquits.

diumenge, 30 de maig del 2010

TIPUS D'ADOBS

Orgànics: Aquest tipus d’adobs són els ideals pels terrenys dedicats a hortalisses, aporten al hort una seria de microorganismes que crearan substancies minerals que absorbiran les plantes o hortalisses.
Dins d’aquest grup podem trobar els fems de vaca i els compost vegetal que podeu trobar a www.transporterra.com.

Químics: Els adobs d’aquest origen representen un complement pels adobs orgànics on hi trobem elements com el nitrogen, el fosfur i el potassi. Des de www.transporterra.com recomanem consultar-ho al seu jardiner de confiança.

dilluns, 17 de maig del 2010

EL MES DE MAIG

Amb el mes de maig, el dia s’allarga i la primavera fa créixer les plantes i brotar els arbres. Però també és un mes on les males herbes i les plagues trien per atacar el nostre jardí o hort.

És important tenir en compte la quantitat d’aigua, segons les pluges, i mantenir net de les males herbes fent anar l’aixada o el motocultor.

dilluns, 10 de maig del 2010

Com adobem el nostre jardí.

L’adob és l’aliment de les plantes i els arbres, un bon manteniment de la terra ens farà tenir un jardí sà i preciós.
Quan adobem la terra hem de tenir en compte diferents aspectes:
-No hem d’adobar si la terra esta molt seca.
-S’ha de regar molt bé abans de posar l’adob.
-Adobarem sempre en el moment que els arbres o les plantes hagin passar la seva època de repòs.
-Els adobs líquids són més ràpids què els adobs vegetals o orgànics compactes, però aquests últims duren molt més.-Les plantes d’exterior (jardí) s’han d’adobar més què les plantes interiors.

Penseu que un jardí ben alimentat té més defenses per infeccions i malalties, però no adobeu un planta sí està malalta. L’excés d’adob també pot ser perjudicial pel vostre jardí.

Recordeu que podeu comprar adob vegetal o orgànic a la nostra botiga virtual www.transporterra.com

diumenge, 9 de maig del 2010

Fer vi, tota una experiència.

Un grup de bevedors de vi van ajuntat al voltant d’una taula per començar el projecte d’elaboració del vi. Des del inici fins altre cop al voltant d’una taula.

De moment ens trobem a les beceroles del projecte, però a la vegada estem construint el pilar fonamental del nostre futur vi. Seleccionar els ceps. Després de temps de discussió i preguntant a un i altre hem plantat enguany 150 ceps a la comarca del maresma (sauló – terrer) 100 ceps cabernet sauvinong, 25 de merlot i 25 d’ull de llebre. A veure que passa.

La terra ha estat abonada amb fems orgànics de www.transporterra.com.

El procés per plantar ha estat el següent:

1.- Passar el motocultor per estovar i oxigenar la terra.

2.- Escampar els fems comprats a www.transporterra.com.

3.- Fer clots de 30 a 40 cm on plantarem els ceps a 1 metre de distància.

4.- Regarem els ceps durant els primers dies.

5.- Esperarem a veure que fan...

Benvinguts a www.transporterra.com


www.transporterra.com és un botiga virtual de material per jardi des d'adobs, llenyes, graves, sorra, pedres... a més li fem el transport de la compra a casa, amb servei de grua, per tot catalunya.